TIC/TAC

TAC?

Benvinguts de nou, avui potser us sorprenc amb un títol si més no "divertit", però segurament prou incert. Deixeu-me, doncs, que esvaeixi ràpidament qualsevol dubte. Sabeu, perquè us n'he parlat en entrades anteriors, què són les TIC, però avui afegeixo el terme TAC que significa Tecnologies de l'Aprenentatge i la Comunicació. Us he de confessar que en un primer moment jo tampoc vaig saber reconèixer les diferències entre aquests dos termes però durant la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) vàrem poder assistir a una conferència de l'Anna Pérez, una mestra del CEIP Drassanes que està molt posada en aquest món tan actual i alhora tant distant per alguns docents.

La conferència de l'Anna Pérez: "El paper del mestre i les TAC"

Em quedo amb una idea que va deixar anar l'Anna Pérez per introduir el tema que tractaria, molt clara i precisa: tenim escoles del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI. I això què vol dir? Doncs que tenim un sistema educatiu desfasat en ell mateix ja que els coneixements dels alumnes són molt més actuals que els que aporta a vegades l'escola, les eines que utilitzen els alumnes habitualment ni s'assemblen a les que proporciona l'escola, i això no pot passar. La conferenciant va deixar ben clar que ningú estar parlant de substituir mestres per robots, ni tant sols d'eliminar els llibre. La idea és posar al servei dels alumnes totes aquelles eines, les TAC, que poden aportar millores en el procés d'aprenentatge al mateix temps que el sincronitzen als temps en que vivim.

Ens parlà també del treball col·laboratiu, un aspecte que, mirat des de la prespectiva d'un mestre que domina les TAC, pot ser molt més enriquidor i motivador alhora pels alumnes. I parlant de motivació cal destacar que la conferenciant va fer referència a la Taxonomia de Bloom tot afegint-hi precisament aquest nou verb, motivar.

Destacar finalment un seguit de canvis que va citar, una proposta que ella mateix havia escoltat en una conferència. La idea és fer veure la transformació que ha de fer el mestre del segle XXI, que ha de deixar de ser analògic per convertir-se en un mestre digital, disposat a treballar amb altres suports més enllà del llibre i el llapis. Un mestre que ha de deixar de estar lligat per ser mòbil, preparat per treballar de formes diverses. Cal també que s'allunyi d'aquell mestre consumidor de llibres i material vell per ser el creador del seu propi material didàctic. I aquest últim canvi en demana dos que van molt relacionats: aïllat-connectat i tancat-obert, que signifiquen sortir del model de professor cabeçut i tradicional per deixar-se enriquir per les idees dels altres, idees noves que obrin les portes del propi coneixement. Si aconsegueix això el mestre deixarà de ser genèric, tallat del mateix arbre que els altres, sent ara un individu personal, amb una identitat i forma de pensar pròpies.

Així doncs...

La idea que ens va mirar de mostrar l'Anna Pérez és que hem de mirar al nostre voltant i adonar-nos de que la societat en la que vivim demana als mestres que facin un pas més en la seva formació i treballin per acostar aquesta realitat als seus alumnes.

Si voleu conèixer de més aprop la tasca de la conferenciant doneu un cop d'ull al bloc Bitàcola de MestreTic on escriu de forma regular així com la seva pàgina web, on trobareu diversos enllaços interessants.